Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry. Com a primer secretari (1789-1801) del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebel·lió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra (1800). Formà part de l’ala progressista dels tories. Com a secretari de guerra (1805-09) dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington. Nomenat ministre d’afers estrangers (1812), unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un nou ordre a Europa (tractat de Chaumont, 1814). Intervingué en el tractat de París i en el congrés de Viena, tot cercant d’establir un equilibri de poders a Europa, facilitat per contactes periòdics entre les grans potències. No aconseguí, però, l’entrada del seu país a la Santa Aliança, a les intervencions de la qual s’oposà. Quan es disposava a assistir al congrés de Verona i oposar-se a tota intervenció armada a Grècia i Espanya, sofrí una crisi depressiva i se suïcidà.