La seva obra, de primer dins l’estil internacional (Museum of Modern Art, Nova York, 1939), a partir del 1950 s’orientà cap al neobarroc, del qual fou el màxim representant als EUA. Es féu remarcar per les parets d’abric perforades, comparables a reixes o gelosies altes com la façana (pavelló circular dels EUA a l’Exposició de Brussel·les, 1958; ambaixada dels EUA a Nova Delhi, 1958; estació de servei de l’aeroport d’Idlewild a Nova York, 1960). Algunes obres tenen reminiscències d’estil venecià (Gallery of Modern Art, al Columbus Circle de Nova York, 1960). En el gratacel de la General Motors, a Nova York (1968), retornà a una estètica més sòbria.