Advocat a Husum, s’exilià a Heiligenstadt (Turíngia) després de l’ocupació danesa de Schleswig (1853). Hi retornà el 1864, arran de la derrota de Dinamarca davant de Prússia, i ocupà el càrrec de jutge. Conreà la novel·la curta, de temes dramàtics vorejant la tragèdia. Són importants, entre d’altres, Immensee (‘El llac Immen’, 1852), Aquis submersus (1876), Carsten Curator (1877) i Der Schimmelreiter (‘L’home del cavall blanc’, 1888). La seva poesia es caracteritza per un accentuat lirisme. Cal destacar-ne Gedichte (‘Poemes’, 1852).