Treballà a Suïssa (1943-45) i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra. Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic. Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres. Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs: director del Festival de Salzburg (1971), de la Scala (1972), president del jurat de Canes (1982) i de la Unió Europea de Teatres (1992), etc. Fou membre del Partito Socialista Italiano i diputat al Parlament Europeu des del 1979.