Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i (des del 1894) Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música (escriví nombroses obres sobre aquest tema) i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia. Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen (‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907), Die Anfänge der Musik (‘Els inicis de la música’, 1911) i Erkenntnislehre (‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40).