Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la vil·la imperial de Neró. És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia (segle V), i per la cova (Sacro Speco), al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità. El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard (segle XI) i el claustre romànic cosmatesc (segle XIII); la resta dels edificis pertanyen al segle XVI, i l’església al XVIII. A la seva impremta foren impresos (1464) els primers incunables italians. La reforma de l’abat Casaretto (1852) el convertí en centre de la congregació sublacense (benedictí). Les edificacions del Sacro Speco (segle XIII-XIV), adossades a la roca i en part excavades en aquesta, conserven frescs (segle XIII-XV), entre els quals destaquen els de la capella de Sant Gregori, amb el retrat contemporani de sant Francesc d’Assís.