Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la vil·la imperial de Neró. És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia (s. V), i per la cova (Sacro Speco), al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità. El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard (s. XI) i el claustre romànic cosmatesc (s. XIII); la resta dels edificis pertanyen al s. XVI, i l’església al XVIII. A la seva impremta foren impresos (1464) els primers incunables italians. La reforma de l’abat Casaretto (1852) el convertí en centre de la congregació sublacense ( benedictí). Les edificacions del Sacro Speco (s. XIII-XIV), adossades a la roca i en part excavades en aquesta, conserven frescs (s. XIII-XV), entre els quals destaquen els de la capella de Sant Gregori, amb el retrat contemporani de sant Francesc d’Assís.