Josep Subirà i Puig

(Barcelona, 28 d'agost de 1925 — Nogent-sur-Marne, Illa de França, 11 de desembre de 2015)

Escultor.

Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apel·les Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge. També treballà en orfebreria. Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra. Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força que hi aconsegueix suggerir. Residí a París des del 1955. L’any 1967 fou qualificat per René Char com a fill dels arbres, en presentar el seu Bestiari en Cahiers d’Art. Féu obres monumentals, com Le soleil des bois a Contrexeville (Lorena) i el Pavillon d’accueil a Baume les Dames (Franc Comtat), entre d’altres, i col·laborà amb arquitectes i pedagogs especialitzats en l’ensenyament de minusvàlids visuals. Té obres al Musée National de França, al Musée d’Art Moderne de París, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, etc. Rebé el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès (1984), el premi de la Fundació Elf Aquitaine (1985) i el primer premi internacional d’escultura de l’Associació per al Desenvolupament de les Arts de Cotlliure (1986). Al principi del 2016 la Fundació Vila Casas li organitzà una exposició d'homenatge.