Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana. Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur (‘Història de la literatura francesa antiga’) i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache (‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883), així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals. Fundà i dirigí una Bibliotheca Normannica. Cedí a l’Institut d’Estudis Catalans el manuscrit del Llibre dels àngels, d’Eiximenis, que formava part de la seva biblioteca.