Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós. Tot i la seva condició clerical (era diaca) i de monjo no es captingué amb la deguda moderació; així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir. També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic; l’alou aprisiat per Sunifred passà a Sant Martí del Congost, parròquia que ell havia fundat i dotat. Com a abat d’Arles es preocupà d’anar el 881 a la cort de Carloman (aleshores a la vall del Roine) per recaptar-ne un precepte. Juntament amb els seus germans Sesenanda, Guifré, Radulf i Miró donà el 888 la vila de Prada a la Grassa; cap d’ells no havia reconegut el rei Odó.