Fill d’un fuster, treballà amb un imatger i, al mateix temps, estudià a Llotja i al taller dels Vallmitjana. El 1858 guanyà una pensió de la diputació per anar a estudiar a Roma, on fou amic de Marià Fortuny. Des d’allà envià el 1864 l’estatueta sedent del Dant (Museu d’Art Modern de Barcelona), considerada com la seva millor obra, que obtingué una segona medalla a Madrid. El 1867 hi obtingué una primera medalla amb un Himeneu neohel·lenístic, i una tercera a l’Exposició Universal de París. A Roma féu el monument sepulcral de marbre per al general O'Donnell (1868-70), obra neoplateresca, instal·lada a l’església de Santa Bárbara de Madrid. El 1875 tornà a Barcelona i després s’instal·là a Madrid, on esdevingué un dels escultors més destacats de la seva època. Féu, allà, entre altres obres, Sant Pere i Sant Pau per a San Francisco el Grande, el monument a Colom (1880-85) —del qual féu una altra versió, instal·lada a Nova York— i el de José de Salamanca (1901). El 1882 esdevingué acadèmic de San Fernando.
Dant (1864), de Jeroni Miquel Suñol i Pujol
© Fototeca.cat
Escultor.