i Sunyer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sunyer

Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi del Segrià.
Població: 
296 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

Situació i presentació

Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca. Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W. Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental. A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa.

El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme. Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera local (N-230) que surt de la C-12 d’Amposta a Balaguer, de la qual neix una pista que mena al cap municipal. Altres camins enllacen el nucli amb altres poblacions com Alfés o Torres de Segre.

El topònim podria ser el nom o cognom d’un llinatge repoblador del sector, potser de la noble família dels Cervera.

La població i l'economia

La població de Sunyer ha estat tradicionalment escassa i modernament tendeix a disminuir. El fogatjament més reculat que ha pervingut és de mitjan segle XIV, amb 34 focs (1365), mentre que en el del 1378 en constaven 18; a mitjan segle XVI es tornà a apreciar una recuperació (24 focs el 1553). Al segle XVIII, de 63 h el 1718 passà a 284 el 1787 i a la primera meitat del XIX l’augment de la població fou considerable (551 h el 1860). Des d’aleshores anà decreixent: 479 h el 1900 i 405 h el 1930. Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les xifres continuaren disminuint: 344 h el 1960, 306 h el 1970 i 307 h el 1975. Al principi de la dècada de 1980 semblava que la població iniciava un procés de recuperació, si més no d’estabilització, però les dades ho desmenteixen: 320 h el 1981 i 311 h el 1991. Efectivament, durant els darrers anys del segle XX la tendència de la població fou negativa i l’any 2001 el nombre d’habitants era de 295 h i el 2005 de 284 h.

Els conreus ocupen pràcticament tot el terme i són majoritàriament de secà. El conreu predominant és l’ordi, en segon lloc hi ha l’ametller, que ha davallat una mica durant els darrers anys del segle XX, i finalment les oliveres, que han tingut un creixement important. La cria de bestiar complementa l’agricultura i té una importància relativa. Durant la dècada de 1980 s’incrementà, però al llarg de la següent la ramaderia quedà una mica estancada. Creix el bestiar de granja (aviram i porcs) però disminueix el bestiar oví i boví. La Cooperativa del Camp de Sunyer comercialitza els productes agraris i proporciona productes fitosanitaris als seus associats; fins el 1988 havia tingut un trull d’oli.

El poble de Sunyer

El poble de Sunyer és a 211 m d’altitud, aturonat damunt la plana que voreja el riu de Set, al sector septentrional del terme. Es destaca en el nucli antic la interessant església parroquial de la Nativitat de Maria, de transició del romànic al gòtic. La porta lateral romànica (cegada) té capitells bellament decorats amb motius zoomòrfics i vegetals, amb mènsules al damunt, també esculpides, que recorden les d’Alfés. Té interès també el cimbori, damunt un dels cossos posteriors, i el campanar d’espadanya, de dos pisos. Fins el 1936 hi hagué a l’altar major un retaule gòtic (segle XV) amb daurats i policromats ben conservats procedent de la Seu Vella de Lleida, presidit per la imatge de Maria (tenia 11 taules, 5 a cada costat i una al cim) i amb algunes escenes de la vida de Jesús i Maria (era interessant també l’altar del Roser i altres de barrocs).

El 26 d’abril és la festa major de Sant Isidor (una festa votada) i ja és un costum ben arrelat a la població que després de la processó es faci una missa i tres nenes ofereixin als assistents panets beneïts fets de pasta de coca. A més, es fa festa major el 8 de setembre, per la Mare de Déu de Setembre, i el 13 de desembre, per Santa Llúcia.

Altres indrets del terme

L’ermita de Santa Llúcia, a ponent de la població, és arruïnada. Damunt el tossal on s’aixeca el poble hi ha restes del desaparegut castell de Sunyer, on s’ha recollit ceràmica àrab i medieval. Pel que fa a restes arqueològiques prehistòriques, s’han documentat jaciments que abracen moltes èpoques.

Uns 2 km al N del nucli urbà de Sunyer, al costat del camí que surt d’aquesta població a Montoliu, hi ha el jaciment de Serra del Tort, que es podria datar al Paleolític, bé que els materials que s’han recuperat (peces de sílex i alguns fragments molt petits i informes de ceràmica a mà) no permeten assegurar-ne la datació. També 2 km al N del cap municipal, en l’elevació més occidental del conjunt que es pot veure sobre la vall del riu Set, s’ha localitzat, en el jaciment del Riuet, un taller de sílex que hom data al Neolític.

Els jaciments anomenats Serra de Bogues, Serra de les Vinyes i Quatre Alcaldes són llocs d’habitació sense estructures que se situen entre el bronze final i l’inici de l’edat del ferro. Els materials recuperats en els dos primers són bàsicament fragments de ceràmica a mà i peces de sílex, mentre que a Quatre Alcaldes les troballes s’amplien a materials lítics, com destrals de pedra polida i molins barquiformes. En el vessant S de la serra del Tort s’han trobat trossos de ceràmica a mà i sílex corresponents al bronze final; els fragments de material més tardà fan pensar en la reocupació posterior d’aquest assentament.

Un testimoni de l’ocupació romana en aquestes terres són les restes d’una vil·la que s’han localitzat en el tossal del Senyor, una petita elevació del terreny a la dreta del riu de Set, al vessant NW del tossal, i a l’altre costat del camí de Sunyer a Lleida.

La història

Segons un document del 1218 Ramon de Cervera, un dels castlans de Lleida, va vendre a Arnau de Sanaüja el castell i lloc de Sunyer per 1.800 morabatins. Aquest mateix personatge colonitzà altres llocs del Segrià i les Garrigues (el 1245, essent senyor de les Borges Blanques, adquirí la meitat del lloc i castell d’Alfés per 1.100 masmudines). En el Llibre verd de l’Arxiu Capitular de Lleida consten documents relatius a Sudanell i a Montoliu on es mencionen terres actualment de Sunyer.

El darrer senyor de les Borges i de Sunyer d’aquest llinatge, Pere de Sanaüja, testà el 1342 i el seu casal es convertí per obra dels seus marmessors en la Paeria de Lleida. Aquests mateixos marmessors traspassaren Sunyer a Pere Sescomes, nebot del bisbe Arnau Sescomes, per 5.000 sous, i el mateix Pere cedí el 1358 els pobles de Sunyer, Vinfaro, Alcanó i Alfés al seu fill Joan Sescomes, àlies de Borriac (aquest, nebot del bisbe Romeu Sescomes, president de la Generalitat de Catalunya). En el fogatjament del 1365 tenia 34 focs i era del mateix Joan de Borriac (o hereu), opulent ciutadà de Lleida. En el fogatjament de vers el 1380 tenia només 18 focs i en els fogatjaments del 1497, el 1515 i el 1553 (quan tenia uns 30 focs) era del capítol de la seu de Lleida, que conservà el lloc fins a l’abolició de les senyories.

Llegir més...