Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau. Col·laborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols (1674). A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya: el retaule major de Sant Pere de Prada (1696-99), el de Cotlliure (1698-1701), el del Roser, d’Oceja (1699) i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i Càldegues. El 1704 començà el retaule de Font-romeu que, amb les obres de decoració del cambril d’aquest santuari, el tingueren ocupat fins el 1712. Durant aquests anys tingué domicili a Perpinyà (on formà part de la confraria de Sant Lluc) i a Prada. El 1704 li fou encomanat el retaule principal de Santa Maria d’Igualada, que, a causa de la guerra de Successió, no pogué començar fins el 1718. En aquesta obra —segurament la més important de Josep Sunyer— i en la del retaule de Santa Clara, de Vic (1721), tingué com a col·laborador el mestre vigatà Jacint Moretó. Havent tornat a Manresa, executà el nou cadirat del cor i el retaule de la capella del Santíssim, de la seu (1715), el sepulcre del canonge Mulet i una imatge de la Mare de Déu dels Dolors per a l’església de Sant Miquel (1718). Són també d’aquest període els retaules de l'Àngel Custodi i de Sant Antoni Abat, de la seu de Manresa (1723) i un Sant Crist, de Santa Margarida de Montbui (1722). Els anys 1720-29 realitzà l’exornació de l’interior de la Santa Cova, de Manresa. Entre el 1735 i el 1739 estigué domiciliat a Barcelona, on intervingué en la decoració de la capella del Roser, del monestir de Santa Caterina, i en la construcció del monument de setmana santa, de la catedral. El 1740 es féu càrrec de l’obra del retaule de la capella del Claustre, de Solsona, començada per Jacint Moretó un any abans, i el 1745 contractava el de Sant Pere, de la seu manresana. Les últimes obres documentades de Josep Sunyer són de caràcter arquitectònic: l’església nova de Joncadella (1748) i l’acabament de la façana meridional de la Santa Cova, de Manresa (1749).
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultor.