Emília Sureda i Bimet (Palma, Mallorca 1865 — 1904), poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines (1905). A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove.
El seu germà Joan Sureda i Bimet (Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947), col·leccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura i Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits. L’escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950). Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca 1876 — Valldemossa, Mallorca 1961).
Fill seu fou el pintor i poeta Jacob Sureda i Montaner (Valldemossa, Mallorca 1901 — Palma, Mallorca 1935), de formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra; conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma. És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d'El Día i col·laborador de Proa de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.
La seva germana Pazzis Sureda i Montaner (Palma, Mallorca 1907 — 1939) fou escultora i dibuixant i hom ha remarcat la seva exquisidesa.
Un altre germà, Pere Sureda i Montaner (Valldemossa, Mallorca 1909 — sa Cabaneta, Marratxí 1983), pintor, es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes. Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.