Estudià amb el seu pare i al conservatori de Leipzig (1864-67), on compongué dues de les obres més importants: l'Octuor (1866) i la Simfonia en re major (1867). Fou director de la Societat de música a Oslo (1872-77; 1880-83) i de l’orquestra del Teatre Reial de Copenhaguen (1883-1908). Malgrat que la seva obra fou escassa, forma part del repertori clàssic noruec: Carnaval a París (1872), Quatre rapsòdies noruegues (1872-77), Concert per a violí (1869), etc.