Fou amic i admirador de J.Joyce. Les seves dues primeres novel·les, Una vita (1892) i Senilità (1898), amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa: el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints. L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno (1923). Pòstumament hom publicà les novel·les La novella del buon vecchio e della bella fanciulla (1929) i Corto viaggio sentimentale (1949), un volum d’assaigs (1954) i un d’obres teatrals (1960), entre d’altres.