Dividit en deu paràgrafs, hi són condemnats el panteisme, el naturalisme, el nacionalisme, l’indiferentisme, el latitudinarisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, les societats bíbliques, les doctrines sobre l’autonomia de la societat civil, de l’ètica natural i del matrimoni civil i les doctrines que negaven la sobirania temporal del papa. Suggerida la condemna en massa per V.G. Pecci (Lleó XIII) al sínode de Spoleto (1849), la base del text fou la llista d’errors de la Instruction Pastorale (1860) de Ph. Gerbet, bisbe de Perpinyà, aprovada a Roma en una assemblea de bisbes (1862). Molts dels seus punts integraren la constitució De fide catholica del concili I del Vaticà (1870). Representà el bastió de l'ultramuntanisme romà.