Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic. Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana col·locada en el paisatge. El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig, composició perfecta dintre dels cànons del plein air, que no aconseguí cap ressò. El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX.