Participà en la croada valencianomallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa. El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I. Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el compromís de Casp, exigència a la qual Catalunya cedí per tal de no rompre amb Aragó. L’enèrgica protesta de Berenguer de Tagamanent davant del parlament català fou inútil i els mallorquins hagueren de tornar-se'n sense poder intervenir a Casp. El 1415 fou jurat en cap de Mallorca i en 1417-18 substituí el lloctinent de governador de l’illa.