El 1720 ja era sacerdot i el 1752 canonge. El 1720 escriví un Poema anafòric que consta de dotze descripcions de saraus celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes d’aquest any; cada part té un metre diferent, el llenguatge és correcte i la versificació fàcil. El 1740 era a Roma al servei del cardenal Colonna i escriví un extens poema, també de caràcter festiu, i a vegades obertament satíric, sobre la mort del papa Climent XII i l’elecció de Benet XIV. Tanmateix, el final constitueix un cant d’exaltació patriòtica d’un gran interès. Fou publicat el 1971.