Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell (carrer de Jerusalem), a les Escoles Pies de Sant Antoni. Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré. Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres: Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font. Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre. Era pessebrista militant i fundador de l’antiga associació del 1863. Treballà amb una gran intensitat tota la vida, però moltes de les seves obres foren destruïdes el 1936. Eren notables el Sant Pancraç de Santa Maria del Mar, el Sant Agustí de cinc metres d’alçada a la parròquia d’aquest nom, els Apòstols de l’església de Betlem i els del Carme o el Calvari de la catedral —encara existent—, totes a Barcelona. Moltes imatges seves foren exportades a Amèrica, l’Orient Mitjà i les Filipines. La característica de les seves figures de pessebre és la preocupació historicista, filla de l’època; són particularment destacables els reis i llurs seguicis, en el modelatge dels quals demostrava una habilitat prodigiosa. Als seus inicis seguí la tendència neoclàssica, però aviat esdevingué més barroc, sense deixar un realisme molt propi del segle. Els seus fills foren Josep Talarn i Anglès, escultor, i Pelegrí Talarn i Anglès, pintor, ambdós d’una certa anomenada local.