Situació i presentació
Limita al N amb Viladamat (Alt Empordà), al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles. Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor.
El terme s’estén per la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià; de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau entre els habitants del seu vessant oriental. El rec del Molí, que pren les aigües del Ter a Colomers, travessa el terme en la seva part central i permet una extensa zona de regadiu per mitjà de la xarxa de séquies. El sector occidental és drenat per la Riera Gran, el torrent de Vall-llobera i altres petits torrents que davallen de la serra.
La carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres travessa el sector septentrional del municipi, comunicant els pobles de la Tallada i de Tor. El sector meridional del terme és travessat per la carretera local de Torroella de Montgrí a Verges.
La població i l’economia
La població de la Tallada (talladencs) augmentà en el transcurs del segle XVIII i la primera meitat del XIX: de 282 h l’any 1719 passà a 506 h el 1857. Malgrat una regressió poc accentuada que perdurà fins entrat el segle XX (483 h el 1910), la crisi agrària no afectà gaire aquest lloc. Així, a partir de la dècada del 1920 es produí un creixement constant, trencat només per la guerra civil. El cens del 1960, amb 569 h, és el més alt que consignem, i a partir d’aquesta data es produí un descens a causa de l’emigració vers les ciutats industrials i turístiques. El segle XXI començà recuperant població: 478 h el 1979, 327 h el 1996 i 346 h el 2005.
El sector NW del terme, lleument accidentat, és en part cobert de pinedes i dedicat als conreus de secà: cereals, farratge i també oliverars i alguna vinya. En el pla, amb una gran part de regadiu, es conreen farratge, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters. La ramaderia és força important pel que fa a la cria de porcí, boví, oví i aviram. Al sector SE del terme, vora la carretera de Torroella, hi ha una fàbrica d’envasament de sucs de fruita de tipus cooperatiu i àmbit comarcal, destinats, principalment, a l’exportació. També hi ha una empresa de transformació de la fusta.
El poble de la Tallada d’Empordà
El poble de la Tallada d’Empordà (189 h el 2006) és emplaçat al peu de la serra, a 20 m d’altitud. El poblament és agrupat al lloc que ocupà el castell medieval, amb un petit eixample fins a la carretera. Hi ha cases que s’adossen als murs, algunes amb llindes datades (segles XVI-XVIII) i a voltes amb inscripcions, i torres que encara resten de la muralla del castell, tant intramurs com extramurs. L’església parroquial de Santa Maria, esmentada per primer cop el 1151, era la capella del castell, tal com apareix documentat els anys 1279 i 1280. El 1362 depenia de la parròquia de Verges i fins el 1691 no figura com a parròquia independent. És romànica, del segle XII o XIII, d’una nau capçada amb absis semicircular, construïda amb grans carreus. Va ser fortificada amb una torre bastida sobre l’absis. El temple era dins l’angle NE del recinte emmurallat. La porta romànica té tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà. La volta de la nau és apuntada, l’arc triomfal és de mig punt, i la volta del presbiteri, de quart d’esfera. La sagristia i dues capelles laterals s’hi afegiren tardanament. El traçat del recinte del castell de la Tallada es pot resseguir, ja que encara hi ha importants elements de fortificació. En resten cinc torres, dues de les quals són quadrades i les altres circulars. La que hi ha al sector meridional conserva gairebé la seva alçària original. Hi ha vestigis dels llenços que unien les torres, especialment notables al costat oriental.
La població celebra el 15 de maig la festa de sant Isidre, que inclou un dinar de germanor, i el dar rer cap de setmana de juny es fa la festa major. El 15 d’agost té lloc la festa petita. Per l’octubre, el dia 16, es fa la festa de sant Galderic, patró de la pagesia.
Altres indrets del terme
Canet de Verges
El poble de Canet de Verges o de la Tallada (37 h el 2005) és a 3,5 km del cap de municipi, entre el rec del Molí i el Ter. Les periòdiques avingudes del riu han cobert d’arenes una bona part de la contrada (les sorres de Canet). El poble, esmentat amb el nom de Caned l’any 1087, és format per masies escampades i un petit agrupament vora l’església de Sant Mateu. El temple, esmentat el 1182 com a possessió de la canònica d’Ullà, és d’estructura gòtica tardana, ha sofert diverses reformes i reparacions a causa dels desperfectes de les riuades. La seva única nau és coberta amb volta de creueria, com les dues capelles laterals, datades els anys 1605 i 1744.
Marenyà
El poble de Marenyà (31 h el 2005) —esmentat amb el nom de Maregniano l’any 985— ocupa un monticle poc elevat, a la dreta de la riera Gran, al NW del poble de la Tallada, als vessants de la serra de Sant Grau. Un camí veïnal el comunica amb el cap de municipi i amb la carretera de Figueres. Un grup de masies dels segles XVI i XVII, on veiem obertures amb decoració senzilla i algun ràfec de teulada també decorat, s’agleva de forma desordenada a migdia de l’església parroquial.
L’església de Sant Esteve de Marenyà, fortificada a la baixa edat mitjana, és romànica d’una nau amb un absis semicircular. La volta de la nau és de canó, i la del presbiteri, de quart d’esfera. La façana principal, pel tipus de porta (dos arcs de mig punt en gradació, amb llinda i timpà) i l’aparell de grans carreus, deu ser del segle XII o XIII, mentre que els murs de la nau i de l’absis són del segle XI. L’absis és decorat amb arcuacions entre lesenes. Les finestres són de doble esqueixada i amb arcs de mig punt. Al mur meridional hi ha una porta de mig punt tapiada. L’interior del temple és arrebossat. L’església de Marenyà conserva una làpida gòtica, datada el 1320, una pica d’aigua beneita del XVI, làpides sepulcrals al sòl del segle XVII i restes de pintures murals romàniques. Les pintures, en estat molt fragmentari i esborrat, se situen al mur i a la volta de l’absis. Al registre inferior s’identifiquen les escenes de la lapidació de sant Esteve, la crucifixió i la visita de les tres Maries al sepulcre. Hom ha atribuït aquesta decoració al Mestre d’Osormort, considerat generalment del segle XII.
A la rodalia de Marenyà s’han descobert diversos jaciments arqueològics, un dels quals amb materials paleolítics. Al NW de l’església s’han identificat vestigis de poblament romà. Darrere l’absis de l’església hi ha restes de tombes de lloses d’origen medieval. La festa major de Marenyà se celebra per sant Feliu, el primer dissabte d’agost.
Tor
El poble de Tor (110 h el 2005), 1,2 km al N de la Tallada, forma un nucli compacte situat en un dels primers replans de la serra. S’hi destaquen alguns casals del segle XVI amb façanes amb portes adovellades i finestres amb llinda o arc conopial, decorades senzillament. L’església de Sant Climent, sufragània de la parroquial de Marenyà, és romànica, d’una nau amb absis semicircular. El 1960 s’hi afegí una altra nau, orientada a migdia. L’absis romànic és ornat amb lesenes i un seguit de petites mènsules, sota la cornisa, amb motius geomètrics i petites testes esculpides. Les obertures del frontis i una capella lateral són afegitons tardans a l’obra romànica. La festa major de la població se celebra pel segon diumenge de juliol.
La història
El terme del castell de la Tallada d’Empordà coincidia, pràcticament, amb el de l’actual municipi. Per aquest motiu tots els llocs que en formen part han seguit les mateixes vicissituds històriques. Sembla que es refereix a aquest lloc de la Tallada —i no al seu homònim d’Anoia— un document que s’ha de datar entre el 1053 i el 1071 que al·ludeix a la fortalesa que dicunt Talada. Els anys 1079, 1111 i 1128 hi ha notícies d’un cavaller (o més d’un) anomenat Humbert de la Tallada. El 1271, en un document del comte Hug V d’Empúries es fa esment del castell de la Tallada. Aquest fou un dels castells que, l’any 1309, el comte Ponç V donà com a arres per al futur matrimoni de Malgaulí amb Elisabet de Sicília. El 1316 Malgaulí vengué el castell a Francesc Otger; sembla, però, que aviat tornà a recuperar-ne el domini.
Als temps de les desavinences entre Joan I d’Empúries i el rei Pere el Cerimoniós, el comte emporità cedí els castells de la Tallada, Verges, Bellcaire i Empúries al capità Bita (o Vita), que els ocupà amb les seves companyies. El 1385 els llocs de la Tallada i Verges es rendien al rei, el qual els incorporà immediatament a la corona. Malgrat tot, l’any 1387 el comte Joan aconseguí que li fos restituït el comtat, i el 1399 venia al seu germà Pere les viles de Verges, Bellcaire i la Tallada. Aquest fou l’origen de la baronia de Verges, la qual no passà a la corona l’any 1402 en incorporar-hi definitivament el comtat d’Empúries. En morir Pere d’Empúries, heretà la baronia la seva muller Joana de Rocabertí, que, l’any 1418, la deixà al seu nebot el vescomte Dalmau. Aquest la llegà a un dels seus fills, Martí Joan, i continuà sota el domini d’aquesta branca lateral dels Rocabertí fins que el 1587 fou incorporada a la corona. Des d’aleshores el terme de la Tallada formà part de la batllia reial de Verges.