Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols. Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra. El rei li confià missions diplomàtiques difícils: el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm. Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc. Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona. El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de col·lacions o de justaments, compilació de sentències sobre cada un dels estaments de la república. Ausiàs Marc li dedicà una poesia (Oh tant és foll) en la qual feia al·lusió a la seva propera mort.
Fou enterrat al claustre de la catedral de Barcelona, on fou construïda el 1433 una làpida sepulcral de bronze i ell representat, jacent, vestit amb gales cortesanes. Tingué com a valedor el bisbe de Girona i arquebisbe de Tarragona Dalmau de Mur. La seva vídua, Agnès Collell, morí el 1446 i deixà hereus els dos fills: Joan, canonge de Barcelona, i Antoni. Un germà de mossèn Borra, l’argenter Pere Tallander, fou el marmessor. La seva personalitat, influent i faceciosa, resta encara enigmàtica.