A l’inici de la Revolució Francesa, fou diputat montagnard, s’oposà enèrgicament als girondins i es destacà en la repressió de Bordeus (1793). L’any 1794 es casà amb Thérésa Cabarrús —de qui es divorcià el 1802— i moderà els seus ímpetus revolucionaris. Enemistat amb Robespierre, fou un dels principals fautors de la reacció termidoriana i formà part del nou Comitè de Salvació Pública. Durant el Directori, fou membre del Consell dels Cinc-cents, addicte a Barras. Participà en l’expedició francesa a Egipte i fou cònsol a Alacant (1804). En caure Napoleó, es retirà de la política.