Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena. Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española. El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela (1851), inspirada en Schiller, Virginia (1853), etc. Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve (1856) i Los hombres de bien (1870). La seva obra cabdal és Un drama nuevo (1867), ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a personatge.