Primer marquès Tanucci. Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia (1752), d’estat i de la casa reial (1754). En heretar Carles el tron espanyol (1759), formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies. Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França. Fou destituït (1776) per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca.