Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina. Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània. Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC. Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos (358 aC). Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos (315 aC), formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans. Considerada, a la fi del s IX, capital de la Sicília bizantina, fou conquerida pels àrabs (902). Alliberada per Ruggero d’Altavilla (1079), en la revolta de les Vespres Sicilianes sostingué la causa catalanoaragonesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou objecte de violentes incursions aèries. Conserva restes importants del seu passat: els fonaments de dos temples i el Serapeu (actualment, església de San Pancrazio) i l’imponent teatre grecoromà, amb una frons scenae que domina la visió de l’Etna i de la costa de Calàbria. Uns altres edificis notables són el palau Termine-Corvaia (s XIV), el convent de San Domenico, la catedral, etc.