Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes. Fou secretari de l’ajuntament de València; més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat. Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias . El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch (Sedaví 1859 — València 1924), també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d’un observatori astronòmic. Publicà Treinta años (1864-1893) de observaciones... (1912).