Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer (859 m alt.), orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena). Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent (994 m alt.), anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates (d’Oligocè carstificat), que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià. Al sector occidental, el coll de Bijauca prolonga el terme i enllaça amb els vessants septentrionals de la serra d’Aixortà. Entre les fonts cal comptar la d’Olbís, d’Albicà i de Guardiola; la Grossa i la de Casivanyes permeten unes 75 ha de regadiu. D’un miler d’hectàrees de secà, la meitat són dedicades a l’ametller, i de les 2.700 ha incultes, 2.000 són classificades com a pastures. El nombre de treballadors agraris és de 250.
La vila (585 h agl i 11 h diss [2006], tarbenins; 560 m alt.) es troba a ponent del tossal (696 m alt.) on s’aixecava el castell de Tàrbena, d’origen islàmic, al voltant del qual es formà el nucli de Benigebel, anomenat després Tarbeneta o Poble de Dalt, avui ruïnes i corrals de bestiar; el nou nucli de Benitafal o Poble de Baix, on fou bastida en 1720-27 l’església parroquial de Santa Bàrbara, es troba en un replà del turó de les Vinyes (644 m alt.). El castell formà part del sector dominat per al-Azraq.
Després de la conquesta pertangué a Sibil·la de Saga (1274) i a Bernat de Sarrià, que el donà (1322) a l’infant Pere. Fou després dels Montcada, marquesos d’Aitona. Lloc de moriscs (64 focs el 1602), fou de la fillola d’Ondara; després de l’expulsió (1609), fou repoblat per mallorquins, i la parla dels tabernins conserva trets de mallorquinisme (article salat i lèxic); la tradicional elaboració de sobrassada és també un record dels repobladors. El municipi comprèn els antics llocs —despoblats, amb alguns masos rònecs de residència eventual en alguns casos— de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.