Magistrat (1869-94) i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia (1893-1904), a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals: invenció, imitació i oposició. Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation (1890) i Les lois sociaux (1898).