Té agricultura, pesca i indústria conservera. Davant seu s’estén la Punta de Tarifa (o Punta Marroquí), que constitueix el punt més meridional d’Europa. El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710. Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres. Conquerida per Sanç IV de Castella (1292), Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans. La ciutat fou escenari (1344) de la batalla de Tarifa, amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado (1340). Dirigia l’operació el rei Alfons XI, i hi participaren naus genoveses i catalanes, que vigilaven l’estret i cooperaren a l’assetjament i a la presa d’Algesires (27 de març). Davant Tarifa les naus obtingueren una important victòria contra els sarraïns.