A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651. Es traslladà a Brussel·les, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos. El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers. El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio. Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria. Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna. Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres. La seva pintura no és crítica, sinó amable. Hom pot considerar Teniers com un dels pintors més hàbils manualment, encara que buit de concepte.
El seu pare, David Teniers, anomenat el Vell (Anvers 1582 — 1649), era marxant i pintor, però el seu art es confon amb el del seu fill.