Muller de l’emperador Teòfil, a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi (842-856) en nom del seu fill Miquel III. Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia: perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí. Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars. El seu germà Bardas, amb el suport de Miquel III, féu assassinar Teoctist, el conseller de Teodora, i aquesta hagué de retirar-se en un monestir. És venerada com a santa per l’Església ortodoxa.