Amic de Nestori, fou portaveu del grup antioquè contra els partidaris de Ciril d'Alexandria i representava el corrent moderat. Deposat en el lladronici d'Efes (449), fou reintegrat per Lleó I i admès pel concili de Calcedònia (451) entre els doctors ortodoxos. Víctima de persecucions, una part dels seus escrits foren condemnats pel concili de Constantinoble del 553 (qüestió dels Tres Capítols) i destruïts. De la resta sobresurten Eranistés o Polýmorphos (contra els monofisites), Pentálogos (contra els efesins) i una continuació de la Història eclesiàstica d’Eusebi de Cesarea.