Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no (429). Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme (435-438). Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament. Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent. Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué una validesa més llarga que a Orient mateix, on durà fins a les compilacions de Justinià.