Teodulf d’Orleans

(?, aprox. 760 — Angers, aprox. 821)

Eclesiàstic i escriptor.

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa. Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa (778), sens dubte a causa del seu col·laboracionisme antiàrab. Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans (798-821). Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers. A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus, que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram. Entre les seves obres, algunes de compilació de texts anteriors, n'hi ha de caràcter teològic, disciplinari i parenètic; cal destacar-ne les poesies i les cartes versificades. Edità la Bíblia vulgata corregida en magnífics exemplars manuscrits. Hom deu a Teodulf la capella de Germigny, decorada amb mosaics.