És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña. La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar. L’agricultura es limita a 700 ha de secà (els principals conreus són: cereals, vinya, oliveres i garrofers) i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima (blat, arbres fruiters i blat de moro). La ramaderia ovina complementa l’economia. La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX, sobretot els darrers anys, tot i que des del 1975, amb la construcció de la central nuclear de Cofrents i de la hidroelèctrica de Cortes de Pallars, la població s’ha estabilitzat i dirigeix les seves activitats cap a la indústria i la construcció.
La vila (622 h [2006]; 533 m alt.) és a l’esquerra del Reconque, poc abans de la seva confluència amb el riu de La Hoz. L’església parroquial (l’Assumpció) fou bastida en 1618-50; havia depès eclesiàsticament de Xarafull fins el 1534.
Lloc d’origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), fou un important nucli morisc (560 focs el 1609) de la fillola de Cofrents, on s’inicià, a l’expulsió, la revolta de la mola de Cortes. La jurisdicció passà el 1364 al comte de Dénia (després duc de Gandia) i el 1414 a Elionor de Villena, muller d’Antoni de Cardona; tornà després al ducat de Gandia. El municipi comprèn, a més, els despoblats d'Eudeima i de Palaz.