La geografia
Cap de la comarca, Gandesa (2.641 h [2001]). El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu: un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli (1.204 m alt), l’Espina (1.182 m), serra d’En Grilló (1.076 m), serra de Pàndols (706 m al puig Cavaller), serra de Cavalls (660 m)—; aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics (triàsics, liàsics, juràssics), plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de Sant Joan. Una conca d’erosió, excavada dins un illot miocènic de materials tous, allargassat en el sentit SSW-NNE de la serralada, de la qual la separa una franja de conglomerats montserratins, drenada cap a l’Ebre pels rius de la Canaleta i Sec. I una plataforma estructural, de materials oligocènics més resistents, la Terra Alta típica, inclinada gradualment cap al NW des de les serres de Pessells i de la Fatarella, de 600 a 150 m alt., com a part integrant de la depressió morfològica de l’Ebre.
Oliveres i vinyes, conreus tradicionals de la Terra Alta
© Fototeca.cat
El clima és mediterrani de tendència continental, que s’acusa vers el NW, proper al centre de la Depressió de l’Ebre. Efectivament, amb unes mitjanes anuals que oscil·len entre 14°C i 16°C, l’amplitud tèrmica intermensual oscil·la entre 17,5°C (vall de la Canaleta, encarada a mar) i 20° i 21° (interfluvi baix Matarranya-baix Guadalop). Un altre tret continental és la gran irregularitat de les precipitacions, dins unes mitjanes baixes, que varien d’uns 600 mm, a l’Ombria dels Ports (SE), a uns 300 al sector ponentí de Maella (NW). Terra Alta és repartida hidrogràficament entre conques enllaçades: la directa de l’Ebre, el curs del qual separa Terra Alta de la Ribera en algun petit fragment; l’únic riu de curs constant que hi desguassa és el de la Canaleta, però morfològicament són notables el Sec i les barrancades, profundament dessecades perquè tenen el nivell de base a l’Ebre de 300 a 400 m més avall; el fort pendent explica que no duguin aigua; la conca del Matarranya, que comprèn el curs baix del riu, alimentat pels d’Algars (format pel riu d’Emprius i el dels Estrets) i el de Vallmajor, tots dos per la dreta; i la del Guadalop, que en algun sector és límit ponentí de la comarca i del Principat de Catalunya.
La vegetació i els ecosistemes
Terra Alta correspon a la zona de transició entre el domini de l’alzinar amb marfull, propi de les terres de clima marítim, i el domini del carrascar, més continental i sec. Actualment hi és molt estesa la brolla de romaní i bruc d’hivern, en diverses formes, sovint coberta d’un estrat superior de pi blanc. A les raconades obagues dels ports de Beseit apareix una vegetació muntanyenca calcícola de caràcter submediterrani, constituïda per elements del complex del roure valencià.
Tres municipis de la Terra Alta (Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte) formen part del parc natural dels Ports, declarat per la Generalitat de Catalunya l’any 2001. El 2013, la UNESCO declarà aquesta i altres àrees de la comarca part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.
La demografia i l’economia
El poblament medieval degué ésser renovat sota el domini islàmic, com es desprèn de l’abundor de nuclis de població amb topònim aràbic: Favara de Matarranya, Batea, Almudèfer, la Fatarella, la Pobla de Massaluca. Per deficiències en la documentació, mal detallada per a l’antiga vegueria i el corregiment de Tortosa que, a més, deixava fora el nord-oest de Terra Alta, sota administració aragonesa, manquen xifres fiables fins a la segona meitat del segle XIX.
Conreu d’oliveres a Horta de Sant Joan (la Terra Alta)
© Fototeca.cat
La població, que era de 25.824 h el 1877, anà augmentant amb lentitud fins a un màxim de 31.344h el 1920. La tendència regressiva s’ha manifestat constant des d’aleshores, amb l’única reacció del decenni 1940-50 (de 24.098 a 25.084 h), atribuïble a una recuperació parcial, biològica o per retorn de fugitius, de les pèrdues de la Guerra Civil. Del 1975 al 1981 (18.659 h) la minva demogràfica fou d’un 2,8%. El 1991 la població encara havia baixat més, a 17.565 h. Aquesta minva, però, no fou tan acusada com en el quinquenni 1970-75, període en el qual es produí una pèrdua poblacional del 5,4%.El 1998 se censaren a la comarca 12.386 h, xifra que minvà el 2001 fins a 12.196 h, amb una densitat de 16,5 h/km2. En el període 1998-2001 el cens disminuí en 190 persones (en l’interval 1991-98 la comarca havia perdut 559 h). El saldo vegetatiu fou del -6,4‰, el saldo migratori, del 0,7‰ i el creixement total de la població se situà en el -5,7‰. Tots els municipis de la comarca perderen població entre els anys 1998-2001, tret de Batea (que passà de 1.973 h el 1998 a 2.000 h el 2001) i el Pinell de Brai (de 1.081 h a 1.099 h). Gandesa (2.641 h), el cap comarcal, era el nucli més poblat i aplegava el 21,6% del cens. Pinell de Brai, Batea, Corbera d’Ebre (1.050 h), la Fatarella (1.201 h) i Horta de Sant Joan (1.217 h) eren els altres municipis que superaven el miler d’habitants; concentraven el 53,8% del cens. L’any 2001, la distribució de la població per grans trams d’edat presentava una estructura demogràfica molt envellida atès que el 10,7% del cens tenia menys de 15 anys, el 60,4% era població adulta i el 28,9% sobrepassava els 65 anys. El mateix any, la població activa estava constituïda per 4 982 persones (el nombre de jubilats o pensionistes representava més del 28% del cens: 3 406 persones) i la taxa d’atur era del 5,9%. Per sectors d’activitat, les persones ocupades es repartien de la manera següent: el 26,5% treballava en el sector primari, el 22,4% en la indústria, el 13,9% en la construcció i el 37,2% en els serveis. Demogràficament parlant, a la Terra Alta no hi ha cap ciutat, i les viles de més d’un miler d’habitants ja ho eren totes —i més també— l’any 1900, quan Gandesa tenia 3.767 h. En el període 1910-40 la vila més populosa és Maella, amb 3.729 h el 1920. A partir del 1950 ho torna a ésser Gandesa, que el 1991 tenia 2.651 h.
Terra Alta Vinyes prop de Batea
© Fototeca.cat
Pel que fa a la superfície agrícola, el 2003 hi havia 35.866 ha de terres conreades (31.850 ha de secà i 459 ha de regadiu); els cultius més importants són els fruiters (10.400 ha), principalment l’ametlla (9.212 ha). També en destaquen les oliveres (5.858 ha) i la vinya (9.288 ha). Els regadius són obtinguts normalment amb aigües derivades dels rius, sobretot a Horta de Sant Joan, però es van generalitzant les aigües elevades amb motors en lloc de les sínies tradicionals. El conreu dominant de secà és la vinya. La intensitat del conreu només minva a municipis muntanyencs com Arnes i Prat de Comte, o als ponentins, on encara es manté el predomini de l’olivera. El raïm del país (garnatxa, macabeu o carinyena) dóna un vi de forta graduació blanc o negre, la comercialització del qual ha avançat d’ençà de l’establiment de la denominació d’origen Terra Alta, atorgada el 1972, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 1982 i ratificada el 1985 per l’Estat espanyol.Al final del 2004 el total de cellers embotelladors sota la DO Terra Alta era de 32 i la mitjana d’ampolles anuals comercialitzades, de 6 milions; aquell any s’exportaren 27.976 hl de vi (el 96,2% del qual era negre). L’olivera és en recessió. Les oliveres dominen a Favara de Matarranya, Nonasp, Maella, la Pobla de Massaluca, Arnes). L’ametller és el conreu més puixant en l’actualitat: Vilalba dels Arcs, Corbera, el Pinell de Brai, Prat de Comte i Bot, municipis en contacte amb la Ribera, són els d’un conreu més extens. Els altres fruiters són regats en part (pomeres, presseguers, pruneres). Els de secà (avellaners, garrofers al Pinell de Brai) pateixen d’uns preus inestables i de pluges aleatòries. Els cereals tendeixen a l’extinció, encara que mantenen una certa importància en municipis com Horta de Sant Joan, Maella, Gandesa, amb força mecanització.
L’any 2003, el cens ramader sumava 57.046 caps de bestiar porcí, 794 de boví, 17.194 d’oví i 1.634 de cabrú. La ramaderia disposa de pasturatges extensos. Es desenvolupen bé l’avicultura i les granges de porcs, estimulades des de Tortosa o directament des de Reus. El bosc és poc important. El municipi que més s’hi dedica és Horta de Sant Joan. Els altres municipis de la Serralada Prelitoral, d’Arnes al Pinell de Brai, també tenen possibilitats forestals. Per ara no han donat resultats tangibles els jaciments de bauxita d’Horta de Sant Joan. Pel que fa a la indústria, per sectors, el que agrupa una major quantitat de població activa és el tèxtil, que el 1986, reunia el 41,6% de la població ocupada en la indústria. El segon sector quant a volum de població ocupada (16%) és el del metall, encara que es tracta d’un sector molt lligat a les necessitats del camp i sense una dinàmica pròpia. És important d’assenyalar que el sector alimentari, tot i tractar-se d’una comarca agrícola, és molt poc desenvolupat i només ocupa el tercer lloc del total de treballadors ocupats a la Terra Alta (11%). La concentració comarcal i demogràfica al cap de comarca, queda reflectida en el consum d’energia: Gandesa consumeix el 34,9% del total comarcal.
El turisme és un sector amb poca rellevància, però s’ha començat a promocionar una mica. En aquesta línia es creà, el 2005, la Ruta de la Batalla de l’Ebre, que aplega, de moment, vuit localitzacions de la Terra Alta, amb el centre d’informació al municipi de Corbera d’Ebre.Terra Alta sempre ha estat mal comunicada amb la resta de Catalunya. Els ferrocarrils només la travessen marginalment: el de Barcelona a Saragossa per Reus no travessa l’Ebre fins a Garcia i entra a la comarca per Nonasp, que uneix directament amb Casp i Saragossa. Les carreteres importants són poques: Reus-Gandesa-Alcanyís, Tortosa-Gandesa-Casp-Saragossa, i Gandesa - la Granadella-Lleida. Deixada pel ferrocarril i mal comunicada amb Tortosa i amb Lleida per carretera, Gandesa no ha pogut consolidar el seu paper de mercat cohesionador de la comarca. Tortosa, Móra d’Ebre, Reus i Casp li capturen gairebé tota l’àrea d’influència.
La història
De la prehistòria a la romanització
Cal esperar futurs estudis per a establir l’esquema del poblament prehistòric de la comarca. Les dades actuals comencen, bàsicament, a l’edat del ferro, des del període hallstàttic fins a l’ibèric. Els dos jaciments principals coneguts, el coll del Moro (Gandesa) i els Castellans (Crestes), demostren un paral·lelisme amb la comarca del Matarranya, més ben documentada.
De l’edat mitjana ençà
El territori que forma Terra Alta correspon a la part no riberenca de l’Ebre de l’antiga batllia o comanda de Miravet, originàriament templera, però des del 1317 hospitalera (que, pel fet de formar part de la cambra del castellà d’Amposta, fou anomenada la Castellania d’Amposta); comprèn Gandesa (cap efectiu de la batllia), Corbera, Batea i el Pinell de Brai, però exclou Benissanet, Ginestar, Rasquera i Miravet, que formava part de la Ribera d’Ebre. La comarca inclou també les antigues comandes hospitaleres d’Horta de Sant Joan (amb Arnes, Prat de Comte, Bot i Caseres) i de Vilalba (amb la Pobla de Massaluca) i el lloc de la Fatarella de la d’Ascó. Més enllà del riu d’Algars, que des del 1152 separa el Principat de Catalunya del Regne d’Aragó i les diòcesis de Tortosa i Saragossa, la comarca comprèn les antigues comandes calatraveres (fins aleshores templeres) de Maella i Favara. Tortosa i Alcanyís foren els centres de les demarcacions administratives dels dos sectors de la comarca, fins que amb la divisió provincial, el 1833, foren atribuïts a les províncies de Tarragona i de Terol i el 1834 als partits judicials de Gandesa (que també incloïa el sector de la Ribera d’Ebre a la dreta del riu) i d’Alcanyís. La divisió territorial de Catalunya del 1936 establí els límits de la comarca, però no pogué incloure els municipis administrativament aragonesos de Maella, Favara de Matarranya i Nonasp.