Establia que tot funcionari públic havia de jurar fidelitat al rei com a cap de l’Església d’Anglaterra (segons l’Acta de Supremacia del 1534) i combregar segons el ritu anglicà. Significà la reacció anglicana contra la política procatòlica de Carles II i anava dirigida sobretot contra el duc de York, el futur Jaume II. Fou abrogada el 1829.