Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals. Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística. Fou col·laborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française (s.d., però 1890-1900). Els seus Essais de philologie française (1887) i Nouveaux essais de philologie française (1904), així com els Mélanges d’étymologie française (1902; 1927) són models de rigor científic i d’erudició profunda.