Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret. Influït per S.Pufendorf (1632-94), desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia. A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta (1705), cal esmentar l'Einleitung zu der Vernunftehre (‘Introducció a la doctrina de la raó’, 1691) i l'Einleitung zur Sittenlehre (‘Introducció a la doctrina dels costums’, 1692).