De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i col·laborà a El Criterio i El Palleter, que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts. Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo (1899-1910). Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco (1912-18) i el setmanari taurí El Sobaquillo. Dirigí La Correspondencia de Valencia, feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals.
Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües (una part de les quals són escrites en col·laboració amb altres autors, especialment amb Faust Hernández Casajuana). Els títols catalans que cal destacar són De Carcaixent i dolces (1896), Portfolio de Valencia (1898, nova edició del 1917), Moros y cristianos, La escala de Jacob, La bella Codony (1913), Foc en l’era (1916), La sombra del Micalet (1917), A la vora del riu, mare (1920), Ama, hi ha foc? (1920), M’he deixat les espardenyes! (1921), L’últim lleó (1921), El dragó del Patriarca (1930), El rei de les auques (1931) i La cua de la rabosa (1931). Escriví les lletres —catalana i castellana— per a l’himne de l’Exposició Regional Valenciana (que ha acabat essent l’Himno de la Comunitat Valenciana), i la del pasdoble El faller, amb música de Josep Serrano.
Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural als jocs florals de València (1901) i en altres certàmens. Un d’aquests premis fou publicat el 1911: L’escala florida. Amb una novel·la seva, Esquirols, el 1914 s’inicià la col·lecció “El Cuento del Dumenche” i amb La volta del rossinyol el 1930 engegà la col·lecció “Nostra Novel·la”, la qual cosa indica que era considerat un referent de la literatura popular a la València de l’època. Promogué i dirigí durant la Segona República un museu etnogràfic a València, desaparegut després. Era fill del militar i periodista Joaquim Josep Thous i pare del també escriptor i polític Maximilià Thous.