Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial. En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie (‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63), s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat. Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal.