Tiantai

T’ien-t’ai

Escola budista xinesa basada en el sūtra del lotus (Saddharma Puṇḍarīka) tal com fou interpretat pel filòsof Jihkai (531-597), monjo a les muntanyes de Tiantai.

Síntesi de totes les doctrines búdiques (potser havien ja estat presents en el pensament del Buda al moment de la il·luminació), ensenya la doctrina de la “triple veritat” de la realitat única: d’una banda, la vacuïtat de les coses, i de l’altra, llur existència temporal, ambdues enllaçades per la ment. La conclusió és que l’u és en el tot i que el tot és en l’u, i que la natura del Buda es troba en totes les coses. És un dels fonaments del budisme mahāyāna. Aquesta escola fou adaptada al Japó amb el nom de Tendai-Shū.