Limiten el terme per llevant la penya Roja (1226 m alt.) i per ponent el Maigmó (1296 m), amb l’avançada del cantal del Pixador (1074 m), que domina l’estret Roig; la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós (905 m) i l’Escobella (694 m). De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda. El conreu de secà és majoritari: ametllers i arbres fruiters. El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha. La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia. El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el sector primari. A la fi del s. XVIII la població era de 1530 h, i al començament del s. XX, de 1571 h, amb un màxim el 1910 (1652 h); des d’aleshores el declivi ha estat constant. La vila (1 010 h agl [2006], tibiers ; 533 m alt.) és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Magdalena. Com la resta de la foia, la població, que havia estat de la taifa de Dénia (hi ha restes del castell islàmic), formà part des del s. XIV de la baronia de Castalla. El municipi comprèn, a més, les caseries d'Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.
Tibi
© Fototeca.cat