Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya. Competí com a professional entre el 1945 i el 1968. Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka. S’especialitzà en la varietat darrere moto. Fou campió del món de mig fons sis vegades (1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965) i dos cops subcampió (1956, 1958). En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984. Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució. Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma (1964) i de Consell Insular de Mallorca (2008).
El seu germà Antoni Timoner (Felanitx, 26 d’octubre de 1929) fou quatre cops subcampió estatal de velocitat (1950, 1954, 1956, 1962).