Senyor de Tocqueville. Elegit diputat (1839-48), es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat. Ministre d’afers estrangers (1848), es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III (1851). Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social. És un dels teòrics principals del liberalisme polític. Obres: Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France (1833), La démocratie en Amérique (1835-40) i L’Ancien Régime et la Révolution (1856).