Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona. S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N. Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans. Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí (1911-12) i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari. Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita (1909), Les sals de potassi de Súria (1914) i Els minerals de Catalunya (1919-20), entre d’altres.