Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya (1930). El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero (setembre del 1936) i vicepresident de les corts. Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC. Durant la Guerra Civil fou cònsol de la República Espanyola a Ottawa, al Canadà. En acabar la guerra, s’exilià a Mèxic i residí a la capital, on es dedicà a l’activitat comercial. Col·laborà ben activament a l’Orfeó Català de Mèxic i fou dirigent de la Comunitat Catalana de Mèxic, en la qual promogué diversos actes catalanistes.