Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino. Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries (actual Castelsardo), a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista. Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió. La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits.
Dedicà al cardenal Borromeo el seu tractat més important, Disputationes quaedam Ecclesiasticae (Roma 1565), en el qual defensà la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges i proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de València, atesa llur unitat de llengua i de costums. Molts dels seus tractats canònics restaren manuscrits.