Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta. Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita. Des de molt jove es dedicà a escriure; el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’Iu d’Esterri, i el 1926 publicà L’Angelina vol viure. Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM (Societat d’Estudis Militars). Implicat en l’atemptat de Garraf (1925), contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a França, on participà en els fets de Prats de Molló. Posteriorment marxà a Bèlgica i després a Mèxic, país des del qual envià cròniques a La Publicitat i a L’Opinió, i publicà Catalunya a Mèxic. En proclamar-se la República, retornà a Barcelona, on reprengué l’activitat política i s’incorporà a la Unió Socialista de Catalunya i més tard al PSUC, partit del qual fou cofundador, després d’haver militat successivament a Estat Català i al Bloc Obrer i Camperol (BOC). Intervingué en la Guerra Civil, on, el 19 de juliol de 1936, fou ferit greument. Exiliat de nou a Mèxic, el 1941 se separà del PSUC i, amb altres companys, formà el Moviment d’Emancipació Catalana. Dedicat també al periodisme, fou col·laborador, amb articles i assaigs històrics, a Pont Blau, La Nostra Revista, Quaderns de l’Exili i altres publicacions, des d’on plantejà les dificultats existents per a la construcció d’una Europa feta a partir dels estats, i defensà la necessitat de bastir una mena d’estat mundial que anomenà Ecumènia. També publicà, el 1952, Quatre contes a muntanya, premi Narcís Oller als Jocs Florals de Nova York. A Barcelona edità El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973) i Guillem Ramon i el Cid (1974). Feu algunes monografies per als Episodis de la Història, de Rafel Dalmau. Pòstumament es publicà la novel·la Qui va parlar? (1984), on narra els detalls dels fets de Prats de Molló. Les seves Memòries d’un nacionalista català. Del nacionalisme radical al comunisme, que fan referència a la seva vida com a agitador polític nacionalista durant l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera, no foren editades fins el 1995, a cura d’Albert Manent.